Back حصار مالطا (الحرب العالمية الثانية) Arabic Обсада на Малта (Втора световна война) Bulgarian Bitva o Maltu Czech Belagerung von Malta (Zweiter Weltkrieg) German Πολιορκία της Μάλτας (Β΄ Παγκόσμιος Πόλεμος) Greek Siege of Malta (World War II) English Sitio de Malta (1940) Spanish محاصره مالت (جنگ جهانی دوم) Persian Maltan saarto Finnish Siège de Malte French
| Segona Guerra Mundial | |||
|---|---|---|---|
  Setge de Malta (1940) Setge de Malta (1940) | |||
 1 de maig de 1942, un carrer bombardejat a Valletta. El personal de servei i els civils netegen la runa. | |||
| Tipus | setge i campanya militar  | ||
| Data | 11 de juny de 1940 - 20 de novembre de 1942 | ||
| Coordenades | 35° 54′ N, 14° 24′ E / 35.9°N,14.4°E | ||
| Lloc |  Malta | ||
| Estat | Malta | ||
| Resultat | Victòria aliada | ||
| Campanya | Batalla de la Mediterrània | ||
| Bàndols | |||
| |||
| Comandants | |||
| |||
_crowned.svg){kind=small}
.svg){kind=small}
Alexandria · Arpó · Badia de Suda · Banc de Skerki · Barrets · Blanc · C3 · Calàbria · Campanya dels U-boat · Cap Bon · Cap Matapan · Cap Passero · Cap Spada · Cap Teulada · Collar · Comboi Duisburg · Comboi Espero · Comboi Taringo · Combois de Malta · Creta · Estret d'Otranto · Excés · Gènova (1940) · Gènova (1941) · Grog · Hèrcules · Malta · Mar de Ligúria · Mers el-Kebir · N.A. 1 · Pedestal · Pressa · 1a Sirte · 2a Sirte · Tàrent |
El setge de Malta va ser una campanya militar integrada en la batalla de la Mediterrània que es va disputar durant la II Guerra Mundial. Des del juny de 1940 fins al novembre de 1942, la lluita pel control de l'illa, que era una colònia britànica i tenia una gran importància estratègica per la seva situació geogràfica, va enfrontar les forces aèries i navals de la Itàlia feixista i l'Alemanya nazi amb la Royal Air Force (RAF) i la Royal Navy britàniques.
L'inici de la campanya del nord d'Àfrica, el juny de 1940, va augmentar el ja considerable valor de Malta perquè les forces aèries i marítimes britàniques amb base a l'illa podien atacar els vaixells de l'Eix que hi transportaven subministraments i reforços vitals des d'Europa. Per aquest motiu, el primer ministre britànic, Winston Churchill, va anomenar l'illa un "portaavions insumergible"[1] i el general alemany Erwin Rommel, comandant de camp de facto del Panzerarmee Afrika al nord d'Àfrica, va advertir el maig de 1941 que "sense Malta, l'Eix acabarà perdent el control del nord d'Àfrica".[2]
L'Eix va decidir bombardejar o assetjar Malta per sotmetre-la i per debilitar-la davant d'una eventual invasió. Per aquest motiu, van iniciar una campanya sistemàtica d'atacs contra els ports, pobles i ciutats de l'illa, així com contra els vaixells aliats que la proveïen, fent de Malta una de les zones més bombardejades durant la guerra. En aquest sentit, la Luftwaffe alemanya i la Regia Aeronautica italiana van fer un total de 3.000 bombardejos durant els dos anys del setge[3] i van llançar 6.700 tones de bombes només a la zona del Gran Port maltès en els 154 dies seguits que l'illa va ser bombardejada de dia i de nit a partir de mitjans de gener de 1942.[4] El pla de l'Eix consistia en fer una invasió amfíbia amb tropes alemanyes i italianes (Operació Herkules) amb el suport de les forces aerotransportades alemanyes (Fallschirmjäger); però la resistència de l'illa ho va impedir.
Els combois aliats van poder proveir i reforçar Malta, mentre que la RAF defensava el seu espai aeri, tot i que a canvi d'un gran cost humà i militar. El novembre de 1942, l'Eix va perdre la Segona Batalla d'El Alamein i els Aliats van desembarcar forces al Protectorat francès del Marroc i a Algèria en el si de l'operació Torch. A conseqüència, l'Eix va desviar les seves forces cap a la Batalla de Tunísia, fet que va suposar la reducció dels atacs contra Malta i la fi efectiva del setge.[2]
El desembre de 1942, les forces aèries i marítimes que operaven des de Malta van passar a l'ofensiva i, al maig de 1943, ja havien enfonsat 230 vaixells de l'Eix en 164 dies, la taxa d'enfonsament aliada més alta de la guerra.[5] La victòria aliada a Malta va tenir un paper important en l'èxit final dels aliats al nord d'Àfrica.
- ↑ Boustany, Nora «The Consummate Diplomat Wants Malta on the Map» (en anglès). Washington Post, 13-06-2001. ISSN: 0190-8286.
- ↑ 2,0 2,1 Taylor, A. J. P.; Mayer, S. A History Of World War Two (en anglès). Londres: Octopus Books, 1974. ISBN 0706403991.
- ↑ Holland, James. Fortress Malta: an island under siege, 1940 - 1943. New York, NY: Miramax Books, 2003. ISBN 978-1-4013-5186-1.
- ↑ «WW2 People's War - MALTA - WORLD WAR II» (en anglès). BBC. [Consulta: 17 febrer 2024].
- ↑ Spooner, Tony. Supreme gallantry: Malta's role in the allied victory, 1939 - 1945. 1. publ. Londres: Murray, 1996. ISBN 978-0-7195-5706-4.